L’Osteopatia és una medicina manual que busca l'equilibri entre les diferents parts i sistemes del cos per així permetre que s'expressi la salut. Es basa en els principis osteopàtics que va formular el Dr. Andrew Taylor Still a finals del segle XIX a EEUU. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) al 2010 reconeix l'osteopatia com una professió sanitària de primera intenció.
L'objectiu és el diagnòstic i tractament de zones del cos que presenten restriccions de mobilitat, restablir el moviment i la funció d'aquestes zones i així recuperar i/o mantenir l'equilibri entre les diferents parts del cos des d'un punt de vista mecànic, fluídic i neurològic.
El nostre cos està en constant cerca de l'equilibri, i ho aconsegueix a través d'adaptacions i compensacions en el cos. L’organisme s’organitza per adaptar-se a elements estressants que el desequilibren (físics, emocionals, químics, ambientals,...) per poder mantenir-se saludable, i l’osteòpata intenta entendre aquesta organització per ajudar a aconseguir-ho. Com major sigui la capacitat de la persona per adaptar-se, millor és el seu estat de salut.
L’osteopatia actua sobre l’estructura per millorar l’adaptabilitat del cos i potenciar així l’autocuració i l'autoregulació, és a dir, la salut.
Els principis sobre els quals es basa l'osteopatia són: es considera el cos com un tot, on l'estructura (anatomia) i la funció (fisiologia) són interdependents, afavorir una bona circulació fluídica i nerviosa per tot el cos, i permetre que el cos pugui posar en marxa la seva capacitat inherent de restaurar la salut.
També és molt important l'actuació de l'osteopatia en el camp de la prevenció, perquè ajuda a l’equilibri i al millor funcionament del nostre organisme en la seva globalitat, i així evita que apareguin problemes a llarg termini.
En una primera visita, l'osteòpata realitza una anamnesi per conèixer el motiu de consulta, els antecedents mèdics, quirúrgics i traumàtics del pacient, i també l'aspecte psicosocial que envolta el pacient. Tot això dona informació per conèixer l'origen o orígens de la simptomatologia del pacient. A partir d'aquí l'osteòpata realitza una exploració física amb l'objectiu de trobar zones de restricció de mobilitat en el cos del pacient. L'osteopatia considera el cos com un tot, per això es realitza una exploració física global del cos i no només sobre l'àrea simptomàtica o dolorosa. Després planteja un pla de tractament, i realitza el tractament a través de tècniques manuals amb l'objectiu de millorar la mobilitat d'aquestes zones i la millora dels símptomes.